No us ha passat mai que no valoreu el que teniu a mà
justament per això? Per ser tan accessible? I quan us adoneu venen les
lamentacions? Doncs és el que he pensat quan he refet la meva llista de cims
assolits. No havia comptabilitzat el turó que tenim al costat de casa, aquell
que ens salva quan el temps impedeix anar a la muntanya i tenim ganes de
desnivell. Encara que no es pugui considerar una matinal sinó tan sols anar a
estirar les cames, el turó de Pedracastell ens acull sempre per fer-nos sentir
actius, i és punt de glop d’aigua quan caminem per les nostres contrades a fi d’entrenar
fites més llargues. M’estic referint a la més popularment coneguda com a Creu
de Canet.
La foto, encara que sembli increïble perquè anem en màniga
curta, és del dia de Nadal pel matí, que vam anar a fer espai per l’escudella,
la carn d’olla i els torrons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada