Ves per on, és el tercer any que fem aquesta caminada,
enguany alternant amb cursa perquè a les baixades vam aprofitar per córrer, i
ens va anar bé ja que en molts trams circulàvem sols, més ràpids que els
caminadors i sense atrapar els corredors. A part feia un dia preciós però va
començar a bufar fort el vent i quan passàvem a prop del castell de Burriac, al
no ser obligatori vam preferir continuar i no arriscar-nos. Encara bo perquè un
home ens va explicar que de poc perd les ulleres.
Segueix la tònica dels paratges bonics, la multitud de
cintes per marcar el camí, el perfil trencacames i la botifarra boníssima del
final. Recomanable 100%.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada