Un punt positiu d’aquesta zona, és que difícilment està
nevat, per tant pots fer sortides hivernals sense cap problema. Bé, en Joan i
en Marçal em dirien que la gràcia de fer excursions hivernals és la neu, però
jo encara no he estat tan intrèpida, de moment el màxim que he fet és caminar del
pla de Beret a Montgarri, a la Vall d’Aran, on no hi ha gaire desnivell, encara
no m’he atrevit a coronar cims nevats.
L’objectiu era arribar a Sant Jeroni, el punt més alt de
la muntanya de Montserrat, però enlloc de pujar i baixar, vam fer una ruta
circular, tal com m’agrada a mi. Estem parlant de l'hivern del 1.999, el segle passat...
Des del Monestir vam pujar escales amunt, mai havia vist
que per arribar a un cim s’haguessin de pujar tantes escales, però és el que hi
ha. Feia sol, però des de dalt no es veia res, el pla del Bages estava
emboirat, per variar.
Després ens vam dirigir cap a Sant Joan, seguidament Sant
Miquel, fins a cloure l’excursió al punt de partida. Ja veieu que a Montserrat
tot va de sants...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada