La
veritat és que mai havia fet una sortida nocturna, bé anar de festa sí, però en
el context que tracta el bloc ja haureu deduït que em refereixo a una excursió
de nit. Començar a caminar molt d’hora amb el frontal perquè encara és fosc sí,
però iniciar una ruta entre 8 i 9 del vespre no.
L’estrena
en el món de les nocturnes no podia ser més especial, es tractava d’un
homenatge a Jordi Roig, popularment conegut com l’Aviador, mort tràgicament l’11
d’octubre de 2008, amb la dècada dels 40 recent estrenada, a la cresta de Néouvielle.
Jo no el vaig conèixer personalment, però m’han parlat tant d’ell que tinc la
sensació d’haver-lo conegut. Era tot un personatge, gran amant de la muntanya i
de la velocitat, també és coneguda la seva manera de conduir. Era agosarat però
no imprudent, no en va provava meticulosament tot el material de muntanya que
es comprava abans d’emportar-se’l de ruta. En Joan m’explica l’anècdota que
s’havia comprat una funda de bivac de goretex i a banda de dormir al balcó de
casa seva per comprovar si era prou aïllant del fred, també va demanar a la
seva dona que li tirés aigua per sobre, per tal de verificar la bona qualitat
del goretex.
L’Aviador
forma part del grup privilegiat de persones que han coronat tots els 3.000 del
Pirineu.
Des
de la seva mort, els membres del Grup de Muntanya d’Arenys de Munt li fan un
homenatge cada any, pujant al Turó de Lourdes, seguint el camí que ell mateix
havia marcat amb senyals de pintura blava. Al cim es diposita un ram de flors i
es fa un minut de silenci que s’allarga perquè tothom està sumit en els seus
pensaments rememorant les vivències amb el company i amic. Algú va insinuar que
estaria bé llegir quelcom però finalment van estar d’acord que de vegades el
silenci val més que mil paraules.
Presideix
l’homenatge la gran senyera que sempre corona el turó, penjada del pal que va
col·locar el propi Aviador.
