En Joan s’estava acabant d’alliberar d’un refredat
empipador, per tant no es tractava de planificar una sortida dura. La primera
fita era un cim amb antenotes a les quals s’arriba en cotxe, i ja sabeu el que
mana la meva religió: esforç zero per assolir cims urbanitzats als quals tothom
hi té accés, la qual cosa significa que vam arribar al Santuari de la Mare de
Déu del Mont en vehicle. De totes maneres, prescindint de les antenes, mirant
cap a l’altra banda les vistes són precioses i s’albira gran part de les
nostres muntanyes com els emblemàtics Pedraforca, Canigó, Puigmal, Montseny...
La sorpresa és l’estàtua gegant de Jacint Verdaguer.
Vam recular cap a Banyoles, ens va fer il·lusió vorejar
l’Estany que feia anys que no havíem vist, és realment bonic. Aleshores vam
enfilar una carretera estreta fins a Pujarnol, just abans d’arribar hi havia un
desviament que indicava Sant Patllari, allà aparcàvem i suàvem una mica la
samarreta durant uns tres quarts d’hora.
Seguíem amb petites carreteres endinsant-nos a la vall de
Llémena, un tram més enllà de l’encreuament cap a Bonmatí tornàvem a deixar el
cotxe. La pujada fins a Sant Roc ens va fer suar més la samarreta, però menys
estona, una escassa mitja hora.
No es tractava d’entretenir-nos i que ens sorprengués la
posta de sol, així que vam dinar i descendir d’una revolada. Jornada ben
aprofitada, però m’he quedat amb les ganes de fer la ruta de les ermites
d’Amer. Ja caurà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada