100 cims improvisats

La idea era anar al Pirineu a fer desnivell de cara a continuar entrenant per la Marxa de Cap de Rec, però les previsions meteorològiques no eren molt engrescadores, així que vam decidir anar a estirar les cames cap a Sant Miquel de Solterra o el Puig de les Formigues, a tocar de Sant Hilari Sacalm. No ens ocuparia molta estona, però a partir d’aquí no teníem res més planejat per la jornada.

A les 8 del matí vam engegar el cotxe rumb a la Font dels Abeuradors, on vam arribar abans de les 9. Allà comença un recorregut sense pèrdua, d’escassos 4 quilòmetres, fins el cim. La primera meitat discorre per un camí pister i és molt planera, no és fins el darrer quilòmetre que s’agafa un corriol amb més pujada. De totes maneres en menys d’una hora s’arriba a dalt...

...malgrat que vam estar més d’una hora xerrant amb la Maria i en Ramon de Sant Hilari, una parella d’una seixantena d’anys, molt agradables i amb els quals vam passar una bona estona. Quan ens vam acomiadar ja teníem gana i vam esmorzar una mica al cim, de fet val la pena, les vistes són molt boniques, es divisa el Pedraforca o el Canigó, per exemple, tot i que els núvols ens tapaven molts cims.

Tot baixant, ens preguntàvem si anar cap a Sant Martí Sacalm per tal de pujar al Far, però uns núvols d’un color gris massa fosc ens feien dubtar. Aleshores l’opció va ser anar-hi per carretera, fent una parada tècnica a Hostalets d’en Bas per comprar pa i carn en unes botigues de confiança que ja coneixem, i posats a fer, ves quina coincidència, s’acostava l’hora de dinar i vam haver d’anar a Can Font, l’únic que no vam repetir de la nostra sortida anterior va ser la pujada a l’ermita de Sant Miquel de Castelló, al contrari, vam agafar la corbada carretera direcció Rupit, per desviar-nos a l’esquerra on indicava el santuari del Far.

 Boniques vistes a la cinglera.

Després, en comptes de tornar enrere, vam decidir continuar fins arribar a Manlleu, i d’allà prendre la C-17 per anar cap al santuari dels Munts.

Aquí tens més sensació de cim perquè hi ha un vèrtex geodèsic.

Anava a escriure que llàstima que s’hi pot arribar en cotxe perquè em trenquen la concepció de muntanya, però si penso amb el meu avi o la meva mare, que no poden fer caminades, doncs està bé que també puguin gaudir de la bellesa de la natura.