La
meteorologia ens va jugar una mala passada i no vam poder fer la travessa
planificada, així que enlloc d’anar a la muntanya, vam aprofitar per comprar
material que ens feia falta per la Carros de foc. I diumenge en veure que el
temps ens respectava, vam fer una matinal pel Montseny, concretament coronar el
cim de les Agudes per Castellets. Em feia molta il·lusió, dues vegades hi havia
pujat passant pel Turó de l’Home, però mai grimpant per la via d’accés més
complicada.
A
quarts de nou tocats vam recollir en Torrentet i després de gairebé una hora de
carreteres de corbes entre Collsacreu i la que mena de Sant Celoni cap a Santa
Fe del Montseny, vam deixar el cotxe a l’Àrea de les Ferreres.
En
creuar la carretera de seguida es localitza el caminet que ha de menar cap a
les Agudes, assenyalat amb unes marques d’un color imprecís, les guies estableixen
que són liles però nosaltres ens vam inclinar per definir-lo com un vermellós.
A
les deu del matí comencem. Primer el sender discorre per bosc, realment molt
frondós per ser principis d’agost, no en va l’estiu plujós està deixant una
verdor al paisatge molt bonica, fins que arribem a la zona de grimpada. Aquí es
pot triar si seguir el camí de les marques diguem-ne liles, que les guies
indiquen com a la versió lleugera de la ruta, o enfilar-se per la roca, per
tant la versió aèria. Nosaltres vam escollir la darrera tal com podeu
comprovar:
Durant
gran part del recorregut es pot veure a la nostra dreta el Matagalls, que fa
més de 10 anys vaig trepitjar partint de Coll Formic, ara tinc ganes d’accedir-hi
des de Sant Marçal. No ens desviem. Estem grimpant fins arribar al capdamunt
del nostre objectiu després d’una hora i mitja d’haver iniciat la ruta.
A
l’hora de descendir no teníem clar si passar per la Fageda i la Font de Briançó,
fins arribar a la Font de Passavets, però amb l’inconvenient d’haver de caminar
uns 4 quilòmetres per la carretera fins arribar al cotxe, o bé intentar tallar recorregut
sobre la marxa perquè tots els camins duen a la carretera, i segurament
esquivaríem un tram d’asfalt, però en veure marques liles baixant cap al coll
de les Agudes finalment ens vam decidir tornar per on havíem vingut, això sí,
passant pel camí normal enlloc de desgrimpar, que sempre és més arriscat.
Ara
que consulto la meva web de referència “Senderisme i teca” veig que es pot
desfer camí sense haver de trepitjar la carretera, això ens passa per no
documentar-nos el suficient refiats que era una ruta fàcil. Malament. I molt
malament uns excursionistes que vam trobar de baixada: devien començar al
migdia sense pensar que a la tarda el temps a muntanya acostuma a variar, no
tenien ni idea de la ruta ni estaven gens orientats perquè només es refiaven
del GPS, fins i tot posaven en dubte les nostres indicacions a favor del que
els marcava el navegador. El Jordi els va dir que hi posessin piles. Molt bo el
comentari. Però això sí, s’havien gastat molts euros en equipar-se, si ell
només havia fet running a l’Avinguda Diagonal de Barcelona i ella ni això,
perquè a la primera pujada ja suava i respirava amb dificultat, és igual, el
primer és comprar tot el material, després si no agrada l’activitat ja s’ocuparà
un espai de l’armari amb tots els euros emmagatzemats. Una mica de senderi i humilitat
a la muntanya si us plau, fins i tot els experts saben que mai es deixa d’aprendre
i rectificar és de savis. Sinó que li expliquin a l’Òscar Cadiach,a 26 metres
del cim va haver de tirar enrere però ha fet un gran pas endavant, el Broad
Peak és gairebé seu.
Torno
a divagar, centrem-nos, estem buscant les marques perquè el camí no està prou
fressat tot i que en alguns trams s’intueix, això fa que la baixada no sigui
tan ràpida com ens pensàvem. Malgrat tot, sense cap novetat arribem al cotxe.
Fi d’una sortida profitosa i una altra ruta a esborrar de la carpeta de
pendents.
Àrea
de les Ferreres 1.165 m. - Les Agudes 1.707 m 1 hora i mitja (10:00-11:30)
Les
Agudes 1.707 m. - Àrea de les Ferreres 1.165 m. 1 hora i mitja (12:00-13:30)
