Repte 40 anys 40 cims assolit

Doncs sí, uns anyets abans del previst he coronat 40 cims, i el millor és que això no s’acaba, serà per cims...

De moment he trepitjat aquests:

PICS DEL MARESME

1. Montcabrer – 436 m (Maresme)

2. Castell de Burriac – 388 m. (Maresme)

3. Turó de Lourdes (Maresme)

4. Tres Turons: Montalt -  594 m. (Maresme)

5. Tres Turons: Mig (Maresme)

6. Tres Turons: Vilanegra (Maresme)

7. Corredor – 657 m. (Maresme)

8. Montnegre -  766 m. (Maresme)

PICS DE CATALUNYA 1000

9. Volcà de Santa Margarida – 700 m. (Garrotxa)

10. Puig rodó – 905 m. (Garrotxa)

11. Puig de Sant Marc – 1.327 (Garrotxa)

12. Puig de Miralles – 1.434 (Garrotxa)

13. Puigsacalm – 1.515 m. (Garrotxa)

14. Montcau – 1.056 m. (Bages)

15. La Mola – 1.104 m. (Bages)

16. Sant Jeroni – 1.263 m., el pic més alt de Montserrat (Bages)

17. Tagamanent – 1.056 m. (Montseny)

18. Les Agudes – 1.558 m. (Montseny)

19. Matagalls – 1.697 m. (Montseny)

20. Turó de l'Home – 1.709 m. (Montseny)

PICS DE CATALUNYA 2000

21. Pedraforca – 2. 497 m. (Berguedà)

22. Bastiments – 2.881 m. (Ripollès)

23. Pic de la dona – 2.702 m. (Ripollès)

24. Puig d’Ombriaga – 2.637 m. (Ripollès)

25. Pic de Bacivers – 2.848 m. (Ripollès)

26. Taga – 2.038 m. (Ripollès)

27. Balandrau – 2.583 m. (Ripollès)

28. Puigmal – 2.909 m. (Ripollès - Núria)

29. Puigmal Petit de Segre – 2.812 m. (Ripollès - Núria)

30. Puigmal de Segre – 2.848 m. (Ripollès - Núria)

31. Puig del Coll de Finestrelles – 2.741 m. (Ripollès - Núria)

32. Pic de Finestrelles – 2. 829 m. (Ripollès - Núria)

33. Puig de Núria – 2.794 m.  (Ripollès - Núria)

34. Puig del Coll d’Eina – 2.775 m. (Ripollès - Núria)

35. Pic d’Eina – 2.789 m. (Ripollès - Núria)

36. Noufonts - 2.867 m. (Ripollès - Núria)

37. Puigpedrós - 2.915 m. (Cerdanya)

38. Carlit – 2.921 m. (Catalunya Nord)

39. Montarto – 2.834 m. (Val d’Aran)

PICS DELS PIRINEUS 3000

40. Taillon – 3.100 m. (Ordesa)

Gràcies a tots els companys de caminades, sobretot als que formeu part del Grup de Muntanya d’Arenys de Munt, només portava 11 cims abans de conèixer-vos... Moltes gràcies Marçal i Moni per haver-vos entusiasmat amb mi i compartir el repte.

El 2011 escrivia en aquest mateix bloc:

Estic molt contenta, he trobat la persona ideal amb qui compartim les mateixes aficions. En Joan, ell d’Arenys de Munt, jo d’Arenys de Mar, muntanya i mar, simbiosi perfecta.

Caminarem plegats...

Avui segueix vigent, per això vull fer un agraïment molt especial al Joan, no només el meu inseparable company de caminades, sinó l’home de la meva vida.

Olla de Núria

L’Olla de Núria és una ruta que passa per diversos cims de la vall. Feia mesos que planejàvem aquesta excursió, finalment la meteorologia i la sincronització d’agendes amb en Marçal i la Moni ha permès que divendres marxéssim cap al Ripollès per fer nit a Fontalba. La idea era fer bivac però el vent ens va recloure a les tendes fins les 6 del matí, enlloc de les 4:30 com preteníem. Ho vam agrair en un primer moment perquè no vam matinar tant, però quan ens feia la pujada més complicada era realment empipador. Afortunadament un cop ens vam allunyar del Puigmal direcció els altres Puigmals, va deixar de bufar. En aquell moment es veia clarament tot el camí a recórrer i espantava de pensar el que ens quedava, però a mesura que avançàvem sorprenia mirar enrere i veure el que havíem avançat.

L’avantatge d’aquest estil de recorregut és que fas l’ascensió forta a l’inici, i després vas seguint per la carena i coronant cims, alguns fàcils perquè te’ls trobes en el mateix camí, com el Puig de Núria, altres complicats ja que fins arribar al coll s’ha de descendir molt, i clar, després remuntar tot el desnivell perdut, seria el cas del Pic de Finestrelles.

Després de 12 hores i 30 minuts de caminada, amb parades incloses, vam arribar al cotxe amb 10 cims a la butxaca.

Cim de la Dou

No hi ha foto perquè no vam ser conscients de coronar-lo, ho vam veure posteriorment al mapa

Puigmal

Puigmal Petit de Segre

Puigmal de Segre

Puig del Coll de Finestrelles 

Pic de Finestrelles

Puig de Núria

Puig del Coll d’Eina
 

Pic d’Eina

Noufonts

Amb el Noufonts supero el repte de fer 40 cims abans dels 40 anys!!!

Pel Ripollès...

L’objectiu pel cap de setmana vinent és fer l’Olla de Núria, no sabem si el temps i les condicions físiques ens ho permetran, però ho intentarem. No podem influir en la meteorologia però sí posar de la nostra part i anar entrenant. Així que dissabte ens vam llevar molt d’hora per anar fins a l’estació d’esquí de Vallter 2000, on molts excursionistes es preparaven per les diverses rutes que ofereix la zona. Nosaltres vam enfilar cap al Coll de Mentet, per tombar cap a l’esquerra fins assolir el pic de la Dona.

Seguidament vam agafar la carena fins arribar al Puig d’Ombriaga i d’allà al Coll de la Geganta, on ens vam plantejar si baixar o continuar. Després d’un bon entrepà la segona opció va ser l’escollida, per tant vam desviar-nos a la dreta per dirigir-nos cap a l’estany de Bacivers, creuant algunes clapes de neu que afortunadament no van suposar cap perill. I d’allà vam encarar la pujada fins al pic de Bacivers.

 

Vam seguir la carena i la pujada final ens va portar al cim del Bastiments, que té la particularitat de tenir tres cims: la creu, el punt geodèsic i el piolet.

Enlloc de baixar pel coll de la Geganta, ens vam decidir pel coll de la Marrana, que ja el coneixem.

Vam començar a les 8:45 del matí i arribàvem al cotxe a les 15:30, ens ho vam prendre amb molta calma i les parades per fer un mos van ser força freqüents. De fet la ressenya d’on havia tret la ruta indicava unes quatre hores i mitja de recorregut sense fer parades.

D’aquesta sortida en destaquem la gent amable que vam trobar al llarg del camí, no ens havia passat mai de fer tantes relacions socials. Abans de posar-nos en marxa vam trobar un noi d’Arenys que amb la seva parella marxaven a fer la travessa dels refugis del Torb, dalt del pic de la Dona el senyor que ens va fer les fotos ens va anar dient tots els cims que ens envoltàvem (a falta d’en Marçal, el nostre guia), en l’estany de Bacivers vam conèixer uns altres senyors amb els que vam coincidir al llarg del recorregut i comentàvem la jugada, també tres parelles joves que baixant del Bacivers es van flipar molt perquè volien anar cap al pic de l’Infern i el Freser abans de passar pel Bastiments. Val a dir que nosaltres vam estar a punt però els núvols que pujaven no ens feien cap gràcia, i som molt conscients que les distàncies a la muntanya enganyen molt, el que semblen 45 minuts es poden convertir en el doble. I baixant, vam fer una parada tècnica a Setcases on el David ens va preparar una deliciosa amanida acompanyada de botifarra de Camprodon. Això és un amic!

Dia complet :-)

Castanyer mil•lenari

Diumenge vam fer una matinal pel Montseny, en concret una excursió per veure el castanyer d’en Cuc, un arbre monumental protegit per la Generalitat, i situat en el terme municipal de Cànoves. Es diu que és el més ample de Catalunya en quant a diàmetre. Realment és molt curiós de veure, sinó mireu el tastet gràfic que oferim...