Sant Pol quina hora és?

El passat diumenge 27 de gener vam participar en la 29a marxa de Sant Pau, pel terme municipal de Sant Pol.

Era el primer cop que hi anàvem i segurament el darrer, no ens va agradar ni l’organització ni l’ambient. En la sortida la gent està acumulada, per tant es tracta que el primer tram sigui ample a fi que es vagi allargassant el volum de caminadors i corredors, doncs no, ben estret i tothom a fer cua.

Quan podíem avançàvem i en les baixades corríem, però ens topàvem amb gent cridanera que no té ni idea de moure’s per la natura.

En fi, no ens vam agobiar, érem al ball i havíem de ballar, així que centrant-nos en la part positiva, vam gaudir des les vistes des del far de Calella estant, de l’agradable sensació d’estar fent exercici, de l’entrepà de botifarra de l’arribada, i de la sessió de jacuzzi que ens vam regalar en tornar a Arenys.

Primera sortida hivernal: el cim del Taga

Les meves sortides a la muntanya sempre han estat en èpoques de temperatures agradables, però havia arribat el moment de preparar la meva primera hivernal, no molt exigent a tall d'aclimatació a l'entorn i a les característiques pròpies del temps. El cim escollit va ser el Taga, situat a la comarca del Ripollès.

Fins el darrer moment dubtàvem de la meteorologia però ens vam arriscar, així que en Marçal i la Mònica (els nostres companys de fatigues habituals), acompanyats del Jose, la Lídia, el Toni, l’Anna i nosaltres dos, vam carregar els grampons als cotxes, i allà es van quedar perquè no els vam fer servir.

La veritat és que anar amb un geòleg, una geògrafa, una biòloga, un bomber i una infermera per la muntanya dóna molta tranquil·litat...Però no estàvem sols, vam tenir més companys de viatge...

 

 Després d’un bon esmorzar en un bar de Ribes de Freser que ens va carregar les piles, vam començar a caminar més amunt del poble de Bruguera. Tot i ser vuit persones vam acoblar bé els ritmes, i comptant les parades per anar-nos sincronitzant, vam fer el cim en unes tres hores.

Llàstima que feia molt vent i fred allà dalt i no podíem gaudir de la gesta, perquè les vistes eren impressionants: es divisava des del Balandrau i el Puigmal a Montserrat i la Mola, passant pel Pedraforca i la serra d’Ensija.

Vam baixar pel dret a bon ritme, un entrepà en arribar al cotxe, una cervesa al bar d’abans, i cap a casa. 

Cal reconèixer que no va ser una excursió dura perquè el temps va acompanyar i la neu era escassa, però cim 24 de 40 assolit, i primera hivernal superada! 

Montseny: el Tagamanent

Aquest cap de setmana hem coronat un cim en condicions extremes tant meteorològiques  com en nivell de dificultat, tots cinc excursionistes estem exhausts, amb agulletes i tenim malsons de la por que vam passar. Ens en riem de les aventures d’en Calleja. En Marçal, la Mònica, la Berta, en Joan i jo podem estar contents de seguir en vida.

No cola oi? La realitat és la següent:

Volíem deixar el cotxe a Coll Formic, travessar el Pla de la Calma i pujar el Tagamanent, el problema és que les ressenyes marcaven gairebé 3 hores només d’anada, i la sortida havia de ser una matinal pel Montseny que ens permetés arribar a dinar a casa. Teníem dues opcions: la primera era llevar-nos molt més d’hora, la segona canviar l’itinerari. No va haver discussió en que variàvem el recorregut, i és que llevar-se ben d’hora per anar al Pirineu d’acord, però per anar al costat de casa, ni parlar-ne.

Ens van dir que en el poble de Tagamanent sortia una pista, podies deixar el cotxe al final, i fer cim, el que no sabíem era la caminada que ens esperava, que va resultar ser un trist quart d’hora. Una sortida de sis hores es va convertir en mitja horeta mal comptada.

Vam quedar ben fotuts, però ens ho vam prendre amb humor i com a mínim les vistes eren espectaculars perquè sent un dia tan clar, es veia des del Canigó o el Puigmal, passant pel Cadí, continuant pel Montsec, a la província de Lleida, seguint amb Montserrat, Montcau i la Mola, i acabant per Collserola, Burriac o el Matagalls a tocar.

Els excursionistes dalt del cim, ehem...

Canigó

A primer terme els cingles d'en Bertí, a segon terme el Montcau a la dreta

 i la Mola a l'esquerra, al fons Montserrat

Puigpedrós

La meva llista de cims no només ens engresca al Joan i a mi sinó als nostres amics, especialment a la Mònica i al Marçal. Així que el cap de setmana del 12 d’octubre, com que no teníem res a celebrar, ens vam dirigir a la Cerdanya per intentar assolir el Puigpedrós.

Es pot accedir en cotxe fins al refugi de Malniu, passant pel poblet de Meranges i continuant per una pista forestal en força bon estat. Com que encara no havia fet el canvi de temps típic de la tardor i portàvem tendes, les vam muntar a la zona d’acampada al costat del refugi, però aquella nit va glaçar, sort que tots portàvem sacs bons...

Després d’haver passat la nit del lloro per culpa del fred, ens vam llevar amb un dia radiant. Estàvem convençuts que faríem una passejada cap al cim perquè havíem llegit en diversos blocs que es tractava d’un ascens d’hora i mitja aproximadament. Doncs no, en van ser tres, i perseguits per uns núvols que s’acostaven perillosament

Primer vam haver de pujar fins a un coll, des d’allà es veia el Puigpedrós i ens va semblar que quedava a prop, segurament suggestionats pel que havíem llegit, però des de que ens vam enfilar cap a la carena i fins que no vam tenir el cim a tocar, va passar una eternitat, no pel nivell de dificultat, sinó perquè era llarg, es feia pesat, i segurament no estàvem prou mentalitzats.

Un cop a dalt vam fer la que s’està convertint en la mítica cocacola del cim, acompanyada de fruits secs.

Un cop refets, vam iniciar la baixada. No sé què ens va agafar, però la vam fer pràcticament corrent i en una hora ens vam plantar de nou a les tendes.

Val a dir que en Marçal va trobar un llibre d’excursionisme, on deia que entre pujar i baixar es trigava unes quatre hores, això ja era més realista del que havíem llegit abans de la sortida, i es corresponia amb el nostre tempo, si comptem que la pujada va ser massa lenta i la baixada massa ràpida.

.

Una altra “X” per tatxar un altre cim de la llista!