Nocturna homenatge

La veritat és que mai havia fet una sortida nocturna, bé anar de festa sí, però en el context que tracta el bloc ja haureu deduït que em refereixo a una excursió de nit. Començar a caminar molt d’hora amb el frontal perquè encara és fosc sí, però iniciar una ruta entre 8 i 9 del vespre no.

L’estrena en el món de les nocturnes no podia ser més especial, es tractava d’un homenatge a Jordi Roig, popularment conegut com l’Aviador, mort tràgicament l’11 d’octubre de 2008, amb la dècada dels 40 recent estrenada, a la cresta de Néouvielle. Jo no el vaig conèixer personalment, però m’han parlat tant d’ell que tinc la sensació d’haver-lo conegut. Era tot un personatge, gran amant de la muntanya i de la velocitat, també és coneguda la seva manera de conduir. Era agosarat però no imprudent, no en va provava meticulosament tot el material de muntanya que es comprava abans d’emportar-se’l de ruta. En Joan m’explica l’anècdota que s’havia comprat una funda de bivac de goretex i a banda de dormir al balcó de casa seva per comprovar si era prou aïllant del fred, també va demanar a la seva dona que li tirés aigua per sobre, per tal de verificar la bona qualitat del goretex.

L’Aviador forma part del grup privilegiat de persones que han coronat tots els 3.000 del Pirineu.

Des de la seva mort, els membres del Grup de Muntanya d’Arenys de Munt li fan un homenatge cada any, pujant al Turó de Lourdes, seguint el camí que ell mateix havia marcat amb senyals de pintura blava. Al cim es diposita un ram de flors i es fa un minut de silenci que s’allarga perquè tothom està sumit en els seus pensaments rememorant les vivències amb el company i amic. Algú va insinuar que estaria bé llegir quelcom però finalment van estar d’acord que de vegades el silenci val més que mil paraules.

Presideix l’homenatge la gran senyera que sempre corona el turó, penjada del pal que va col·locar el propi Aviador.