Marxassa Sant Celoni-Mataró 2013

Cada tardor llegeixo la propaganda de la Marxassa de Mataró, però el recorregut supera els 60 quilòmetres, per tant mai m’havia plantejat apuntar-m’hi. El límit que ens hem marcat amb en Joan són 50 quilòmetres, més ho trobem excessiu si no es fa corrent, ha de ser molt pesat tantes hores caminant a una mitjana de 5 per hora. Però enguany han obert una modalitat més curta de la Marxassa. Quina alegria! El dia que obrien inscripcions vaig ser la primera a formalitzar-les :-)

Després de dues setmanes entrenant amb els 22 quilòmetres de la Marxa d’Arenys de Munt i la Montnegre Race, arribava el gran dia d’afrontar el repte dels 40 quilòmetres de la Marxassa, que ens havien de portar de Sant Celoni a Mataró.

Poc més tard de les 8 del matí ja estàvem a punt de solfa per agafar els autocars a Mataró, els quals ens deixarien al punt de sortida, i abans de les 9:30 els caminaires estàvem preparats. En aquesta ocasió puc dir caminaires amb tota tranquil·litat perquè la pròpia organització remarca que no és una cursa, i qui es passi de voltes trobarà els avituallaments tancats. Estic veient que les marxes populars són massa lentes, les race i trails massa ràpides, i el nostre lloc idoni deuen ser les caminades de resistència.

Ens va encantar la bellesa tardoral del recorregut, la simpatia dels membres de l’organització, i l’abundància dels avituallaments. Acostumats en marxes on en algun control no donen ni aigua, trobar llimonada natural i xocolata, és un luxe que revifa a qualsevol. Nosaltres comptàvem completar el trajecte en 8 hores més les parades, però el vam acabar en 7 hores i 51 minuts parades incloses.

Estem molt contents del ritme, ja que vam finalitzar a les posicions 43 i 44 dels 109 apuntats a la Marxassa curta, i en els llocs 137 i 138 de les 527 persones que van acabar el recorregut, del total de 561 inscrits. Ah! I he guanyat la primera medalla de la meva vida!

Per cloure la jornada, vam anar a fer uns llargs a la piscina, per acabar al jacuzzi relaxant les cames. No cal dir que a les 10 de la nit ja dormíem i l’endemà com nous i sense tiretes. Sants estiraments!