100 cims per Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac

Tota aquesta zona és el pati de casa de l’Izmet, ell ha passat moltes hores trescant per aquests verals, així que teníem moltes ganes de trepitjar els cims que ens faltaven del parc, si més no els inclosos al repte de la FEEC, així doncs ens en faltaven tres, els quals podíem assolir en una excursió matinal tal i com l’Izmet ens va confirmar.

Les previsions del temps no eren massa afalagadores, per tant d’entrada era bona idea fer baixa muntanya, minimitzàvem riscos, i temps, perquè en una hora de cotxe ja estàvem al pàrquing de l’Alzina del Salari, punt d’inici de l’ascenció al Castellsapera. Primer es discorria per pista i més endavant per corriol i grimpada. A més sense saber-ho vam escollir el camí més complicat amb desplom inclòs, sort que era poca cosa i el cim era a tocar. Vam arribar a una mena d’altiplà, un cop dalt no estàvem segurs d’estar al lloc correcte perquè no hi ha vèrtex geodèsic, ni creu, ni cap mena d’indicador, però així era segons l’aplicació de Cims de Catalunya i Izmetfy.

En total una hora i mitja entre pujar i baixar, igual que el Pujol de la Mata, però en aquest cas va ser molt curiós perquè primer es baixava força per corriol, fins arribar en un darrer tram amb pujada, i al final de tot camí equipat. I sí, estàvem dalt d’un cim rocós, però baix, enclotat, perquè una vall ens envoltava, i el Montcau que no és cap cim prominent malgrat l’espectacularitat de les seves formes, es veia realment majestuós des d’aquella perspectiva.

Per últim el Roca Sareny. S’aparca a la carretera cap a St. Llorenç, en el punt on es deixa el Bages i s’entra al Vallès. El primer tram és pister fins el punt on s’agafa un corriol i finalment una cresta fins arribar al cim en mitja hora mal comptada. Volíem fer una ruta circular visitant un sepulcre megalític que estava baixant cap a l’altra banda, però va començar a plovisquejar i no volíem perdre el temps, així que vam desfer camí cap al cotxe.

Normalment a La Mola i el Montcau hi ha molta gent perquè són els cims més coneguts, nosaltres pràcticament no vam trobar ningú. Matinal perfecta, i 99 cims. A punt de caramel.