Feia
temps que no marxàvem de cap de setmana, normalment les nostres escapades no
superen la jornada, però ens vam apuntar a l’excursió de 100 cims dels dies 27
i 28 de maig, organitzada pel CESC.
D’entrada,
el grau de desconnexió que proporciona sortir de casa és fantàstic, perds la
noció del temps i és una sensació gratificant. Però si afegeixes el fet d’anar
a la muntanya en bona companyia, ho transforma en un parell de dies per
emmarcar.
Dissabte
ben d’hora ens vam dirigir cap a la comarca de la Noguera, concretament a Àger.
Allà ens vam agrupar tots els que havíem d’anar a Millà, un poblet pràcticament
despoblat. Un cop aparcats a la plaça de l’Església, perquè us feu una idea del
nivell d’aglomeració, vam començar la ruta cap al Puig de Millà, on vam arribar
al cap d’una hora mal comptada, després d’una pujada que es feia molt bé, una
parada a la cova del Biot i cercar entre els arbres el vèrtex geodèsic del cim.
La
ruta va ser circular perquè vam tornar pel pla de les Bruixes. Un cop als
cotxes vam anar cap al càmping d’Àger, allà vam dinar consumint sengles clares
refrescants. Feia molta calor, i teníem més ganes d’anar a la piscina de
l’hotel que pujar un altre cim, però clar, si ets d’un centre excursionista, és
el que toca, així que vam enfilar en cotxe fins al coll d’Ares, per recórrer a
peu els dos quilòmetres i els escassos 100 metres de desnivell positiu fins a
la Penya Sant Alís.
Finalment
vam arribar a l’hotel i encara teníem temps per una remullada, malgrat que eren
les 7 de la tarda i ja no tocava el sol a la piscina. Però havíem passat tanta
calor que no ens va importar gens, al contrari, ho vam agrair.
Pensava
que podria anar a dormir d’hora, ja que havíem matinat molt, però van ser lents
servint el sopar, així que vaig tenir temps a saber que el Barça havia guanyat
la Copa del Rei.
L’endemà
teníem una bona estona de cotxe, per asfalt i per pista, així que fins a les 10
no començàvem a caminar des de l’abandonada pista d’esquí de Llessui cap al Tuc
de la Cometa. L’ascensió ens va fer suar de valent però en menys de dues hores
ens vam plantar al cim, on vam passar una bona estona celebrant els 100 cims d’en
Vincent, amb coca i cava inclòs.
Després vam carenejar fins Lo Tossal, i després ja vam anar descendint
fins arribar al cotxe. És curiós perquè segons els mapes de l’IEC és més alt Lo
Tossal (2.496 m.) que el Tuc de la Cometa (2.446 m.), en canvi el cim que la
FEEC reconeix és el Tuc, potser perquè fa més efecte balcó i té unes vistes
espectaculars. Reflexions a part, ens vam guanyar un bon dinar al poble d’Altron
que cloïa un cap de setmana perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada