S’ha convertit en una de les cites ineludibles del nostre
calendari de marxes, és el tercer cop que repetim, és tan pràctic tenir-ho
a deu minuts de casa... Val a dir que molta gent del nostre entorn prefereix
evitar aquests esdeveniments, i ho entenc, millor anar sol que amb mil
persones, el nostre problema és que quan sona el despertador ens costa
llevar-nos si no hem quedat amb ningú o ens hem compromès pagant la caminada,
així ens auto-obliguem a fer entrenament. Aquest cop les dues coses, havíem
quedat amb la Maite que potser ens trobàvem amb ella, en Francesc i la Marina,
marit i filla respectivament, i a banda ja havíem pagat la inscripció. No
valien excuses.
Aquest cop no em vaig flipar com l’any passat perquè ens convenia un exercici suau per estar a punt per la gran cita
de la setmana vinent, la Viladrau – La
Garriga, però el cert és que els desnivells positius eren més forts que
altres anys. A nosaltres ens va anar molt bé, només dir que jo vaig xerrar amb
la Maite tot el camí, però crec que per ser una marxa popular era un pèl
excessiu, l’esperit de les “trail” està inundant tot el calendari de caminades
del país.
Nosaltres cinc ens ho vam passar la mar de bé, llàstima
de les cues que es van formar en determinats corriols, vam perdre molt de temps
i els 15 quilòmetres es van convertir en 3 hores caminant, de totes maneres bona
matinal, bona companyia i bon entrenament. Diumenge vinent serà el gran dia. Ara
sí que “la suerte está echada” tal com diuen al país veí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada