Les Agudes per Castellets

La meteorologia ens va jugar una mala passada i no vam poder fer la travessa planificada, així que enlloc d’anar a la muntanya, vam aprofitar per comprar material que ens feia falta per la Carros de foc. I diumenge en veure que el temps ens respectava, vam fer una matinal pel Montseny, concretament coronar el cim de les Agudes per Castellets. Em feia molta il·lusió, dues vegades hi havia pujat passant pel Turó de l’Home, però mai grimpant per la via d’accés més complicada.

A quarts de nou tocats vam recollir en Torrentet i després de gairebé una hora de carreteres de corbes entre Collsacreu i la que mena de Sant Celoni cap a Santa Fe del Montseny, vam deixar el cotxe a l’Àrea de les Ferreres.

En creuar la carretera de seguida es localitza el caminet que ha de menar cap a les Agudes, assenyalat amb unes marques d’un color imprecís, les guies estableixen que són liles però nosaltres ens vam inclinar per definir-lo com un vermellós.

A les deu del matí comencem. Primer el sender discorre per bosc, realment molt frondós per ser principis d’agost, no en va l’estiu plujós està deixant una verdor al paisatge molt bonica, fins que arribem a la zona de grimpada. Aquí es pot triar si seguir el camí de les marques diguem-ne liles, que les guies indiquen com a la versió lleugera de la ruta, o enfilar-se per la roca, per tant la versió aèria. Nosaltres vam escollir la darrera tal com podeu comprovar:

Durant gran part del recorregut es pot veure a la nostra dreta el Matagalls, que fa més de 10 anys vaig trepitjar partint de Coll Formic, ara tinc ganes d’accedir-hi des de Sant Marçal. No ens desviem. Estem grimpant fins arribar al capdamunt del nostre objectiu després d’una hora i mitja d’haver iniciat la ruta.

A l’hora de descendir no teníem clar si passar per la Fageda i la Font de Briançó, fins arribar a la Font de Passavets, però amb l’inconvenient d’haver de caminar uns 4 quilòmetres per la carretera fins arribar al cotxe, o bé intentar tallar recorregut sobre la marxa perquè tots els camins duen a la carretera, i segurament esquivaríem un tram d’asfalt, però en veure marques liles baixant cap al coll de les Agudes finalment ens vam decidir tornar per on havíem vingut, això sí, passant pel camí normal enlloc de desgrimpar, que sempre és més arriscat.

Ara que consulto la meva web de referència “Senderisme i teca” veig que es pot desfer camí sense haver de trepitjar la carretera, això ens passa per no documentar-nos el suficient refiats que era una ruta fàcil. Malament. I molt malament uns excursionistes que vam trobar de baixada: devien començar al migdia sense pensar que a la tarda el temps a muntanya acostuma a variar, no tenien ni idea de la ruta ni estaven gens orientats perquè només es refiaven del GPS, fins i tot posaven en dubte les nostres indicacions a favor del que els marcava el navegador. El Jordi els va dir que hi posessin piles. Molt bo el comentari. Però això sí, s’havien gastat molts euros en equipar-se, si ell només havia fet running a l’Avinguda Diagonal de Barcelona i ella ni això, perquè a la primera pujada ja suava i respirava amb dificultat, és igual, el primer és comprar tot el material, després si no agrada l’activitat ja s’ocuparà un espai de l’armari amb tots els euros emmagatzemats. Una mica de senderi i humilitat a la muntanya si us plau, fins i tot els experts saben que mai es deixa d’aprendre i rectificar és de savis. Sinó que li expliquin a l’Òscar Cadiach,a 26 metres del cim va haver de tirar enrere però ha fet un gran pas endavant, el Broad Peak és gairebé seu.

Torno a divagar, centrem-nos, estem buscant les marques perquè el camí no està prou fressat tot i que en alguns trams s’intueix, això fa que la baixada no sigui tan ràpida com ens pensàvem. Malgrat tot, sense cap novetat arribem al cotxe. Fi d’una sortida profitosa i una altra ruta a esborrar de la carpeta de pendents.

Àrea de les Ferreres 1.165 m. - Les Agudes 1.707 m 1 hora i mitja (10:00-11:30)

Les Agudes 1.707 m. - Àrea de les Ferreres 1.165 m. 1 hora i mitja (12:00-13:30)