Va anar molt bé seguir el consell del bon home que vam
conèixer a l’Embardissada, i apuntar-nos a la Lletissonada, també ens va
agradar molt.
Era la nostra segona marxa per la Garrotxa, en aquesta
ocasió el recorregut discorria per la Vall d’en Bas.
A Sant Esteve s’havia d’agafar un bus que ens deixava a
Sant Privat i allà començàvem els 22 quilòmetres de caminada. No era tan dur
com l’Embardissada però poc li faltava, a més molts trams de camí estaven
enfangats i les bambes pesaven un quilo més cadascuna.
El perfil de la marxa era bàsicament piramidal, i després
d’assolir bona part de la pujada s’arribava a un prat on donaven l’esmorzar,
vam menjar sota un arbre de manera molt bucòlica.
Feia mandra però calia completar la pujada i arribar als
1.434 metres del Puig de Miralles, fita més elevada de la Lletissonada. Així
doncs, vam tornar a emprendre la marxa fins el cim, el 29è de la meva llista.
La baixada no va ser complicada però els repetjons es
notaven, el cansament començava a aflorar, sort que els fruits secs i l’aigua
fan miracles. I quan dic aigua em refereixo a beguda i tirada per sobre. Quan
el sol pica de valent no hi ha com una bona remullada per refrescar i agafar
forces.
Després de passar pel poble de Joanetes vam arribar a
Sant Esteve d’en Bas, punt final de la nostra ruta. En total unes sis hores de
caminada amb un desnivell positiu de 1.000 metres. Ara a pel gran repte: la
Tordera – Mataró de 44 quilòmetres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada