L’any passat vam
acampar a Fontalba per assolir el Puigmal l’endemà, però el vent ens ho va
impedir, és més, veient com bufava i amb la feinada a plegar la tenda, ni vam
fer l’intent. Enguany hem estat de sort.
A les 6:30 ens
posàvem a caminar, i a les 9:00 fèiem cim. Jo estava emocionada, portava uns
15
anys somiant coronar el que alguns anomenen el bateig de l’alpinista català.
Joan i Elisabet al cim del Puigmal
La
ventada era considerable però ens vam refugiar en un dels bivacs habilitats per
fer un mos.
En poc més d’una
hora i mitja arribàvem al santuari de Núria, mentre ens creuàvem gent que
pujava. Considero que el paisatge és molt més bonic en l’ascens per Fontalba...Després de dinar i
descansar, vam emprendre el camí de retorn al cotxe.
Vista del Santuari de Núria al fons
Eren les 12:15, hora de
sol fort enmig d’una de les onades de calor que ens ha regalat aquest estiu, de
manera que la pujadeta inicial a mi se’m va fer pesada, sort que vam trobar
aigua i ens anàvem mullant i bevent. Un cop superada, el sender planeja fins
arribar a Fontalba, però sembla que no arribis mai més. A les 14:00 donàvem per
finalitzada la sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada