Avui 27 de maig, el Maresme està abocat a l’esport, s’ha
celebrat la Half Challenge, una triatló que com el seu nom indica consisteix en
tres proves: nedar 1.900 metres, pedalejar 90 quilòmetres i córrer 21. També s’ha
dut a terme un altre magne esdeveniment: la marxa d’Arenys de Mar, de 12
quilòmetres. És el que hem fet nosaltres. I doncs què us pensàveu? :-P
Poc abans de les 8 del matí ens hem trobat amb la Irene
per anar a formalitzar la inscripció i començar la ruta, que ens hem polit amb
dues hores.
Era la meva primera marxa d’Arenys, i quan he vist que
ens posàvem dins el túnel de la riera coberta, havíem d’anar esquivant caques
de gos, i ressonava la xerrameca de volum excessiu d’alguns participants, he pensat:
no m’hi veuran mai més aquí. Afortunadament hem anat a sortir a Can Jalpí, ja a
terme municipal d’Arenys de Munt, i la cosa ha millorat radicalment. Hem fet
una volta ben maca, passant pel far de Can Jalpí, l’ermita del Remei, el límit
del terme municipal de Caldetes, i tornant al parc de Lourdes d’Arenys de Mar.
En 12 quilòmetres hem trobat 3 avituallaments amb aigua i
trossos de taronja, que venien molt de gust, i al final botifarrada. Com si això
fos poc, ens han obsequiat amb una samarreta. Tot pel mòdic preu de 8 euros.
Els tres mosqueters
Tal com es diu en castellà: a quien madruga, Dios le
ayuda. A les 10 tocades ja teníem la feina feta i hem anat a la platja, per inaugurar
la temporada. L’aigua estava gelada, però el mar estava tan pla i net, i a la
sorra feia tanta calor, que no hem pogut resistir la temptació de banyar-nos.
Després, hem agafat la moto i hem marxat a Calella per
veure triatletes a l’arribada de la Half Challenge. L’ambient era
impressionant, hi havia una gentada...
Després de gairebé 6 hores...
Però què voleu que us digui, a mi no m’ha
agradat rebre els esportistes amb música de discoteca i animadors que ens feien
aplaudir al ritme de la música, trobo que frivolitzen una situació, talment com
un programa espectacle de televisió. A mi doneu-me anar a la marató de muntanya
de Zegama (País Basc), on camí de l’Aizkorri, animes els esportistes a primera
línia, i és tot més natural, intens i emotiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada