diumenge, 27 de maig del 2012

Maresme esportiu


Avui 27 de maig, el Maresme està abocat a l’esport, s’ha celebrat la Half Challenge, una triatló que com el seu nom indica consisteix en tres proves: nedar 1.900 metres, pedalejar 90 quilòmetres i córrer 21. També s’ha dut a terme un altre magne esdeveniment: la marxa d’Arenys de Mar, de 12 quilòmetres. És el que hem fet nosaltres. I doncs què us pensàveu? :-P

Poc abans de les 8 del matí ens hem trobat amb la Irene per anar a formalitzar la inscripció i començar la ruta, que ens hem polit amb dues hores.

Era la meva primera marxa d’Arenys, i quan he vist que ens posàvem dins el túnel de la riera coberta, havíem d’anar esquivant caques de gos, i ressonava la xerrameca de volum excessiu d’alguns participants, he pensat: no m’hi veuran mai més aquí. Afortunadament hem anat a sortir a Can Jalpí, ja a terme municipal d’Arenys de Munt, i la cosa ha millorat radicalment. Hem fet una volta ben maca, passant pel far de Can Jalpí, l’ermita del Remei, el límit del terme municipal de Caldetes, i tornant al parc de Lourdes d’Arenys de Mar.

En 12 quilòmetres hem trobat 3 avituallaments amb aigua i trossos de taronja, que venien molt de gust, i al final botifarrada. Com si això fos poc, ens han obsequiat amb una samarreta. Tot pel mòdic preu de 8 euros.

Els tres mosqueters

Tal com es diu en castellà: a quien madruga, Dios le ayuda. A les 10 tocades ja teníem la feina feta i hem anat a la platja, per inaugurar la temporada. L’aigua estava gelada, però el mar estava tan pla i net, i a la sorra feia tanta calor, que no hem pogut resistir la temptació de banyar-nos.

Després, hem agafat la moto i hem marxat a Calella per veure triatletes a l’arribada de la Half Challenge. L’ambient era impressionant, hi havia una gentada...

 Després de gairebé 6 hores...

Però què voleu que us digui, a mi no m’ha agradat rebre els esportistes amb música de discoteca i animadors que ens feien aplaudir al ritme de la música, trobo que frivolitzen una situació, talment com un programa espectacle de televisió. A mi doneu-me anar a la marató de muntanya de Zegama (País Basc), on camí de l’Aizkorri, animes els esportistes a primera línia, i és tot més natural, intens i emotiu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada