Vam tenir un cap de setmana molt intens de caminades
perquè dissabte vam recórrer un tram dels senders de 1.714 i diumenge teníem la
marxa d’Arenys de Munt.
Com l’any passat en Joan estava a l’organització i jo com a marxaire. És que m’encanta, fa anys
que la faig i no sóc capaç de renunciar-hi. A més, podia anar amb la Sara i la
Lourdes que feien la mitja marató com jo.
Sense novetats, un recorregut impecable però exigent. Sempre
em queixo que els de la marxa curta tenen l’avituallament extra al restaurant Tres
Turons, ells van tips i al cap de poc tenen la botifarra a plaça, mentre que
els de la llarga només portem fruita a la panxa. Enguany el mateix, amb l’agreujant
que l’avituallament es va fer esperar, no arribàvem mai a la Pedra de la
Ferradura, sort que en Pep portava avellanes. Però allà, tal com vam comentar
amb la Lourdes, tot va millorar perquè hi havia uns donuts fantàstics, i a la
Casanova uns petits entrepans i tot. Ben alimentades ja fèiem una altra cara...
Aquesta foto em fa especial il·lusió, és obra d'en Toni Marpons, el jutge de pau que, poc més de tres anys enrere, ens va proclamar marit i muller a en Joan i a mi. Ai, ja m'estic desviant. Em torno a centrar.
La marxa d'Arenys de Munt la visc de prop perquè és la de casa, la que he fet més cops, i conec
els qui posen el coll perquè tot surti bé, i val a dir que ho aconsegueixen. La cirereta del pastís la va posar en Dani ja que va quedar segon de la marató, una
gran alegria per tots. Ara tenim pendent fer el recorregut d’aquests 42
quilòmetres però no a ritme Dani sinó caminant.
Cloc l'entrada amb una foto genial, gentilesa de la Lourdes, el meu talismà en les caminades de resistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada