Els membres del Grup de Muntanya d’Arenys de Munt tenim
un dubte existencial estil si abans és l’ou o la gallina. Nosaltres ens
plantegem si fem muntanya pel plat “fondu” de després o bé mengem plat “fondu”
perquè hem anat a la muntanya. Bé, de fet no ens preocupa gaire perquè ens ho
passem tan bé pujant un cim o devorant en un restaurant.
L’any passat vam coronar el Balandrau i per dinar ens vam
refer a l’Hotel El Serrat, popularment conegut com a Ca la Rosa, enguany
el cim escollit ha estat el Gra de Fajol, el restaurant estava triat d'antuvi, implícitament hem instaurat una sortida anual de grup a veure la Rosa, i només
cal pensar la muntanya a coronar.
Quadrar desplaçaments va ser com un trencaclosques perquè
hi havia gent que pujava dissabte, altres diumenge, altres tenien festa
dilluns...Un cop tots encabits ens vam trobar a tocar del refugi d’Ulldeter, a
la carretera que deixa a l’estació d’esquí Vallter 2000. Allí vam decidir
prescindir de les raquetes i agafar grampons, excepte en Quim i en Max que
calçaven esquís.
Tota la comitiva ens vam posar en funcionament per
assolir el coll de la Marrana, o el coll de la Guarra segons el va batejar la
Marta.
En arribar a dalt se’m va fer estrany no girar a la dreta
per encarar-nos al Bastiments, com sempre hem fet amb en Joan, al contrari, vam
virar a l’esquerra per enfilar la pujada fins els 2.706 metres del Gra de
Fajol, per cert molt més fàcil i curt que el Bastiments.
Feia un dia espectacular i gens de fred, per tant vam fer
un mos dalt del cim i després les fotos de rigor...
...i les de no tan rigor.
Els esquiadors més l’Albert i l’Agustí van anar a fer el
Bastiments, la resta vam baixar tranquil·lament. Ens vam reunir al refugi i cap
a Ca la Rosa falta gent. Com que una imatge val més que mil paraules, no cal
dir res més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada