Les previsions meteorològiques apuntaven un alt risc d’allaus
al Pirineu lleidatà, així que no ens la vam voler jugar durant la sortida de
diumenge, en Francesc, la Sílvia, en Pep, l’Alba, en Joan i jo vam pujar cap al
Ripollès. Ens vam equipar de ple hivern amb anoracs, polaines, raquetes de
neu...i ens hauria anat molt millor endur-nos un bikini i una tovallola.
A Sant Joan de les Abadesses ens vam desviar cap a
Ogassa, on vam continuar per una pista que mena a Camprodon. Uns 6 quilòmetres
abans d’arribar vam aparcar els cotxes. En vista de la blavor del cel i la
caloreta no vam prendre les raquetes, els anoracs sí com a mesura de prudència.
A mesura que anàvem caminant ens anàvem traient capes de roba però en arribar
al Coll de Pal es va girar vent i la neu va fer acte de presència en el nostre
camí, afortunadament es podia trepitjar sense problemes. Entre la pujada i la
major dificultat de caminar sobre la neu el cansament es començava a fer notar.
Finalment, dues hores i mitja després d’emprendre la marxa vam coronar el Puig
Estela de 2.013 metres.
Volíem fer un mos però el vent no donava treva, per tant
vam treure els anoracs de les motxilles, si els havíem carretejat que servissin
per alguna cosa. Però en arribar a la zona sense neu ens feien una nosa impressionant. Encara
que no ho sembli, certifico que aquestes dues fotografies són de la mateixa
excursió.
En el nostre periple vam trobar companys de fatigues per la muntanya, tot i
que ells no es veien gens cansats.
Ens temíem que beure una
clara seria el que ens vindria més de gust en arribar a Camprodon, però finalment la temperatura es va adequar una mica a l’època de l’any
i ens vam permetre quelcom calentet i deliciós.
Gran sortida en bona companyia.
